Ja fa un mes que no escric res...ja ho sabiem que em costaria trobar temps per dedicar-lo al blog..però no deixa de saber-me greu poder disfrutar dia a dia de les vostres entrades i no deixar de veure sempre la mateixa en el meu blog en qüestió!
El problema és que..no sé si us passarà a vosaltres, però moltes vegades tinc coses al cap que voldria escriure, que em passen, que sento...però en realitat no vull que "qualsevol" hi pugui accedir. Suposo que és ben contradictori. Un s'obre un blog, entre d'altres coses, per poder tenir un espai "íntim" on expressar les seves inquietuds, mals de caps, sentiments, secrets.......i després a l'hora de la veritat resulta que NO POTS, perque aquests pensaments els podran llegir els teus amics, la teva parella, els de la feina, ta mare.
I es que en el fons el que s'escriu vol ser llegit i així deixa de ser el blog una teràpia personal, per passar a ser teràpia de grup...que ben pensat tampoc està malament, no?
7 comentarios:
Tienes la opción de sólo permitir la lectura de tu blog a las personas que tú quieras.
Personalizar >configuración >permisos
En alguns casos se't pot convertir en una contrateràpia, tenint a Vander y a Mote revoloteando around.
En fi, de moment a tu et mimen (de momento te enseñan la patita enharinada, vull dir), haz terapia con ellos hasta que la tengas que hacer por culpa de ellos ;-)
No te pongas celosa, Gemma, que a tí también te mimamos y te tratamos bien XD
Gracias Vander por el consejo...pero no se trata exactamente de seleccionar quien puede acceder blog y quien no. Es algo extraño, creo que no sé cómo explicarlo!
Eso si, os pido que seais un poquito más cariñosetes con Gem, que últimamente estais peleones, peleones!!
Por cierto Vander, me encantó tu post "El messenger y sus cosas". En su momento no pude hacer ningún comment...Por eso aprovecho ahora para decirte que estoy muy, muy de acuerdo con vos y que me reí mucho y que tienes mucha razón!
Pues menos mal - equis de
Jo ho utilitzo doblement: per un costat em serveix com a diari personal en el que guardo un registre de les coses que penso o que em passen. D'altra banda em permet estar en contacte amb gent que no podría per manca de temps. Es una forma que els que estan lluny puguin sentir que estic més aprop.
El que et passa es el més normal i t'entenc perfectament. En el meu cas, el fet de que em llegeixi més gent apart de mi i dels 4 que voldría ho veig com una cosa col·lateral que no m'importa en absolut. Aquest soc jo, si t'agrada perfecte i si no, la creueta de dalt a la dreta :-)
Ànim!!
Publicar un comentario