Per fi, la meva primera entrada

Ho he aconseguit, per fi tinc el meu propi blog. Perqué? Doncs suposo que per moltes coses, per la Gemma, que m'ha ficat sense voler en aquest "mundillo" i em sembla d'allò més divertit; per poder expressar les meves neures cada cop que ho necessiti sense tenir algú en front que es pugui estar avorrint...Al cap i a la fi, si la neura es complica sempre podeu deixar de llegir i jo mai ho sabré ;)

Doncs bé, el primer que vull compartir amb vosaltres és aquesta imatge. Cada estiu de la meva vida, l'últim dia de vacances anava amb els meus pares a aquesta preciosa platja. A l'hora de marxar el meu pare em feia parar un moment i em deia: "Ara Laia, mira bé el mar i quan sentis que ja estàs prou empapada de la màgia et pots tombar i seguir el teu cami. Però recorda! No et pots girar un altre cop, així, de ben segur, l'any que ve hi tornarem." I així era, cada any tornàvem i avui en dia encara hi torno i faig fer el mateix a aquell que m'acompanya.

Espero que ho disfruteu...